L’article presenta la gestió en nom del rei de Galceran Albanell, batlle i alcaid de Tortosa, amb els béns dels moriscos expulsats de la batllia, distribuïts per Aldover, Benifallet, Tivenys i la ...Vilanova de Tortosa. S’hi exposa la ràpida actuació d’Albanell i dels seus agents per mantenir en bon estat i fer rendibles els béns abandonats. L’anàlisi dels ingressos i de les despeses ens descobreix l’estructura de l’economia morisca, basada en l’agricultura, l’existència de relacions entre cristians nous i vells, així com les diferències socials i econòmiques que hi havia entre els moriscos. Però, llegint entre línies, s’hi observa també la incertesa que provocà l’existència de moriscos catalans que hi van romandre, d’altres que van retornar i, possiblement, de bandolers moriscos.
Les Pyrénées témoignent de la vigueur des échanges : les populations y commercent en toutes circonstances. Les sources font état d’échanges sur chacun des versants et entre le nord et le sud de la ...chaîne, et mettent en évidence un négoce transpyrénéen intéressant des marchés plus larges où la montagne et ses hommes ne participent qu’au transit des produits. Si une première approche permet d’entrevoir globalement le trafic, un certain nombre de questions se pose sur sa nature précise, l’influence des marches de part et d’autre des Pyrénées ou le rôle des marchands. Réunissant des chercheurs venus des deux côtés des Pyrénées, ces journées se fixent comme objectif de tester toutes les approches du sujet sous l’angle de l’histoire économique, sociale, culturelle, anthropologique et juridique.
En aquest article es fa una reflexió entorn de la possibilitat de separar, des d’una perspectiva històrica anterior a la Nova Planta del 1716, el dret civil o privat del dret públic en l’ordenament ...jurídic català. Una qüestió que es planteja com a fruit o conseqüència del peculiar règim polític català basat en el pactisme, model del qual es desprèn tota una forma de comportament social i polític: una lògica política i una manera de fer de la societat catalana que s’expressen en el nostre dret a través de diferents constitucions. Un sistema que queda trencat amb la Nova Planta, quan s’aboleixen el dret i les institucions públiques i es manté el nostre dret privat.
This study reflects on the possibility of separating, in a historical perspective dating prior to the Decree of Nova Planta of 1716, civil or private law from public law in the Catalan legal system. This is an issue that arises as a result or consequence of Catalonia’s unique political regime based on pact-making, a model that engenders a series of social and political behaviours: a political logic and a way of doing things in Catalan society that is expressed in Catalan laws via different constitutions. A system, however, that was dismantled by the Decree of Nova Planta that abolished public law and institutions and sustained Catalan private law.
Une réflexion sur la possibilité de séparer, d’un point de vue historique antérieur à la Nova Planta de 1716, le droit civil ou privé du droit public dans l’ordonnance juridique catalane. Cette question est le fruit ou la conséquence da la particularité du régime politique catalan fondé sur le pacte, modèle dont proviennent toutes formes de comportement social et politique : une logique politique et une manière de faire de la société catalane qui s’exprime dans le droit par le biais de diverses constitutions. C’est un système qui, dans tous les cas, rompt avec la Nova Planta, lors de l’abolition du droit et des institutions publiques, alors que le droit privé est maintenu.
En este artículo se hace una reflexión entorno a la posibilidad de separar, desde
una perspectiva histórica anterior a la Nueva Planta de 1716, el derecho civil o privado
del derecho público en el ordenamiento jurídico catalán. Una cuestión que se plantea como fruto o consecuencia del peculiar régimen político catalán basado en el pactismo, modelo del que se desprende toda una forma de comportamiento social y político: una lógica política y una manera de hacer de la sociedad catalana que se expresan en nuestro derecho a través de diferentes constituciones. Un sistema que quiebra con la Nueva Planta, cuando se abolen el derecho y las instituciones públicas y se mantiene nuestro derecho privado.
Repàs dels trets generals del tractat signat entre les monarquies hispànica i de França el 1659. S’identifica el caràcter europeu del tractat tant pel que fa a les seves clàusules territorials com ...pel que fa als capítols de drets civils, relacions comercials i llicenciament de tropes. Es fa atenció al front renanoalpí, però sobretot al front pirinenc francocatalà. S’observa el caràcter de bressol de Catalunya per part dels Pirineus i no de frontera i es fa el seguiment del procés de la nova delimitació. Se situa la resistència catalana (Rosselló) a la delimitació. Es remarca la continuïtat de les guerres francoespanyoles després del 1659, el caràcter indecís de la nova delimitació i l’oferta de permuta del Rosselló per part de França, interessada sobretot en les terres de la frontera de l’est. Oferta mai no acceptada. Es remarca l’origen i el caràcter dinasticopatrimonial i militar de les fronteres europees al marge i sovint contra l’existència dels pobles.
Galeres catalanes, forçats i moriscos (1607-1612) Serra i Puig, Eva
Pedralbes,
2008
28 (1) Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: "La Catalunya diversa" (15-19 de desembre de 2008)
Journal Article
