Entre les funcions docents està inclosa la d’orientar, guiar i donar suport a l’aprenentatge de l’alumnat, però aquesta funció cada vegada està prenent  més modalitats que incideixen en  diferents dimensions de la tutoria universitària. És per això que  l’objectiu d’aquest treball consisteix a indagar en l’opinió del professorat del Grau de Pedagogia sobre la tutoria universitària, de manera que serveixi com un cas des de l’anàlisi i la comprensió vessada per establir línies de recomanació que ajudin els equips docents d’altres graus i centres universitaris a repensar els seus plantejaments respecte de la tutoria universitària.La perspectiva metodològica és qualitativa i el mètode utilitzat ha esdevingut  un estudi de cas on la població objecte d’estudi és el professorat del Grau de Pedagogia, concretament els coordinadors i coordinadores dels mòduls que componen l’esmentat Grau. S’han utilitzat, bàsicament, entrevistes semiestructurades i grups de discusió. Quant als resultats més destacables, cal considerar: l’acompliment de la tutoria a través de noves modalitats, com ara la tutoria a l’aula de grups d’alumnat degut a l’ús de metodologies actives; el desenvolupament de tutories servint-se de recursos virtuals, prenent rellevància les tutories no presencials; la constatació que segueix establerta la idea que la tutoria acadèmica és la principal desenvolupada pel docent i, l’apertura a nous agents en el procés d’acompliment de la tutoria, com és el cas de la desenvolupada entre iguals. Es conclou que és necessari construir i/o actualitzar i establir un Pla d’Orientació de Centre, en el qual s’articulin totes les accions individuals i col·lectives que es programen per realitzar un tutoria universitària concebuda des de l’acompanyament, suport i guia en el procés de desenvolupament de les competències de l’alumnat.