El comerç exterior, malgrat la importincia que va tenir dintre l'estructura econòmica del regne de Mallorca durant la Baixa Edat Mitja, no ha atret encara l'interès dels investigadors en el grau que li pertoca. Mentre que per la cartografia, l'urbanisme o l'art, posem pel cas, disposem ja d'alguns estudis d'una qualitat molt notable; ens segueix faltant avui, respecte al sector terciari, una visió de conjunt interpretativa, concebuda d'acord amb criteris exigents i posats al dia, que ens forneixi un resposta vàlida a moltes de les qüestions principals que aquell planteja. Els protocols notarials dipositats als arxius Històric i Capitular de Mallorca són tan nombrosos que encara no han estat sistemàticament escorcollats. La riquesa d'aquest llegat documental, al qual s'han d'afegir els -també molt abundants- instruments jurídicopúblics, ha provocat que els successius apropaments al corners insular baixmedieval tinguin un caràcter o estretament sectorial o de síntesi molt general; síntesis elaborades, amb molta destresa alguna d'elles, a partir de contingents documentals no gaire amples i on els títols oficials solen predominar per damunt dels contractes privats. D'aquí que la convicció de la utilitat que "hic et nunc" té encara el posar en circulació textos inèdits de natura econòmica m'hagi indult a editar -mentre preparo un anàlisi acurada del seu contingut- el registre d'eixides de vaixells de 1284, I'instrument públic més antic que es conserva relatiu al moviment del port balear, un precedent doscentista dels registres d'ancoratge del segle XIV .