Des de la caiguda a l’octubre de l’any 2000 de Slobodan Milosevic, la mobilització social i crítica a Sèrbia va ser quasi inexistent. La societat civil va quedar reduïda a l’activitat de les ONG. Altres actors socials, com els sindicats, associacions i moviments socials, no van tenir ningun protagonisme. A partir de la crisi econòmica de l’any 2008, que va afectar a tota la regió a partir del 2009, es van establir les condicions per al conflicte social a algunes repúbliques de l’ex-Iugoslàvia, i efectivament, hi van haver moviments de protesta a Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Herzegovina i Macedònia. En el cas de Sèrvia, hauria d’arribar una nova generació post-Iugoslava i la demolició il·legal d’alguns edificis del carrer Hercegovanka, a Belgrad, al 2016, per a que una iniciativa, el moviment da(vi)mo Beograd, canviarà els patrons d’acció política als carrers de Sèrvia i oberta a un nou període de confrontació social contra les elits, lluitant contra el projecte urbanístic de Belgrade Waterfront i els seus responsables polítics