Homenatge a Lluís Companys al Coll de la Manrella commemorant el 50è aniversari del seu exili a França.
00:00:00 El poeta Celdoni Fonoll llegeix uns poemes de Carner als peus del monument a Lluís ...Companys.
00:00:39 L'alcalde d'Agullana, Joan Anton Guàrdia, llegeix un discurs sobre el simbolisme de l'acte.
00:01:07 Discurs de l'alcalde de la Vajol i president de la Comissió d'Homenatge a Lluís Companys, Miquel Giralt.
00:01:34 Discurs de Jordi Pujol sobre la figura de Lluís Companys. Imatges de Macià Alavedra al costat de Jordi Pujol. Jordi Pujol parla de l'exili i del darrer govern de la Generalitat abans del franquisme.
00:10:37 La gent aplaudeix el discurs de Jordi Pujol.
00:10:45 Els presents canten Els Segadors.
00:12:07 Imatges de la multitud al peu del monument a Lluís Companys al Coll de la Manrella.
00:12:43 Jordi pujol i tota la gent baixen a peu per un camí.
00:13:29 Algunes persones fan ofrenes florals al monument a Lluís Companys. Imatges del moviment. Algunes persones porten senyeres.
Die vertelling van die gebeure in Openbaring 4-11 kon waarskynlik in die uiterste sin sonder die himnes geaktualiseer gewees het. Die totale kommunikatiewe en estetiese effek kon egter nie daarsonder ...bereik word nie. Die intrige ontwikkel binne 'n sterk liturgiese konteks. Die himnes maak 'n appél op die veronderstelde lesers om nie 'n passiewe rol te speel nie, maar baie aktief deel te neem. Die himnes bied bemoedigende woorde en deurgaans die scenario van die finale oorwinning, een waarin die veronderstelde lesers 'n aktiewe rol speel. Daarom funksioneer die himnes deurgaans terapeuties. Die himnes handel oor die tema van die soewereiniteit van God en die Lam, sy koms om te oordeel en die vestiging van die koninkryk waarin die gelowiges 'n plek kry. Die himnes bied kommentaar op die intrige van Openbaring en bied belangrike informasie wat die leser help om sin te maak uit die ontwikkeling van die gebeur. Die gebruik van die himnes in Openbaring bied bruikbare riglyne vir die gebruik van liedere in die liturgie vandag. The meaning and function of the hymns in Revelation 4-11 The plotted actions in Revelation 4-11 could be actualised in the strict sense without the hymns, but the total communicative and esthetic effect could not be achieved without them. The plot develops in a strong liturgical context. The hymns summon the implied readers not to play a passive role, but rather an active one. The hymns are reassuring, constantly representing a scenario of final victory, one in which the implied reader plays an active role. The hymns are thus therapeutic throughout. They revolve around the theme of the sovereignity of God and the Lamb, his coming in judgement and the establishment of the kingdom of the saints. The hymns comment on the plot of the Apocalypse and provide important information which helps the reader to decipher the ensuing events. The hymns in Revelation provide useful guidelines for the use of songs in the liturgy.
La fortuna de los especialistas del fenómeno del orfismo ha experimentado un giro espectacular con el descubrimiento relativamente reciente realizado por Giulia Rossetto, quien identificó un texto en ...hexámetros desconocido hasta la fecha en un palimpsesto cuya scriptio superior es un texto en árabe sobre la vida de unos santos. Este texto destaca por su lenguaje literario artificial, propio del género épico, y se distingue por la presencia abundante de discursos directos. Su estilo es arcaizante, ya que se reutilizan fórmulas homéricas, aunque también resuenan expresiones de otros textos (Rossetto 2021), entre los que se destacan las Rapsodias, las Dionisíacas de Nono y los Himnos órficos. La conexión entre los hexámetros de Sinaí y otros textos sigue aun sin definirse, especialmente en cuanto a la dirección de su influencia. En este trabajo, tras presentar las condiciones del códice y las características materiales del texto, así como una introducción a su contenido, se discutirán algunas de las posturas críticas que ha suscitado este hallazgo.
Acte d'homenatge a Joan Maragall al monòlit col·locat a la Fageda d'en Jordà 50 anys abans de l'acte.
00:00:00 Monòlit on es llegeix "Sagrat a la memòria d'en Joan Maragall. Olot 10 setembre 1932" a ...la Fageda d'en Jordà.
00:00:10 Una parella de persones grans. L'home a les mans rams de llorer i olivera.
00.00:18 La dona gran personatge desconegut és rebuda per Miquel Coll i Alentorn i Arcadi Calzada. Grup de persones reunides.
00:00:30 Discurs d'una dona. Imatges del públic.
00:00:53 Discurs d e l'alcalde d'Olot Joan Sala.
00:01:29 Discurs d'Arcadi Calzada (president de la Diputació de Girona). Imatges del públic.
00:03:10 Discurs de Max Cahner (conseller de Cultura).
00:03:50 Les autoritats descobreixen una placa als peus del monòlit a Joan Maragall i fan una ofrena floral.
00:04:44 La coral Polifònica de Girona canta "El cant dels ocells" i "Muntanyes del Canigó".
00:11:20 Lectura de poemes de Joan Maragall.
00:12:16 La coral canta "L'Empordà".
00:16:40 Discurs de Joan A. Maragall, fill del poeta.
00:17:07 Discurs de Miquel Coll i Alentorn (conseller Adjunt a la Presidència de la Generalitat).
00:18:04 Les persones assistents canten l'himne "Els segadors".
Inauguració oficial del nou edifici de l'Escola Universitària Politècnica de Catalunya a Girona.
00:00:04 El president de la Generalitat, Jordi Pujol, arriba a l'edifici de l'Escola Universitària ...Politècnica i saluda les autoritats.
00:00:38 Jordi Pujol envoltat d'altres autoritats es dirigeix cap a l'edifici de la Politècnica.
00:00:54 Jordi Pujol conversa amb Josep Arnau (director de l'escola Politècnica).
00:01:20 Jordi Pujol conversa amb Carmina Virgili (secretària d'Estat d'Universitats i Investigació). Jordi Pujol saluda a altres persones.
00:02:09 La comitiva entra a l'edifici de l'Escola politècnica. Josep Arnau li presenta als docents.
00:02:48 Jordi Pujol i Carmina Virgili conversen tot caminant pel passadissos.
00:02:57 Jordi Pujol signa en el llibre d'honor.
00:04:26 Carmina Virgili signa al llibre d'honor. Dempeus al costat hi són Josep Arnau i Gabriel Ferraté (rector de la Universitat Politècnica de Catalunya).
00:04:52 Gabriel Ferraté signa al llibre d'honor.
00:05:18 Josep Arnau dóna un ram de flors a Carmina Virgili.
00:05:34 un altre home (personatge no identificat) signa al llibre d'honor.
00:05:45 Un altre home (personatge no identificat) signa al llibre d'honor.
00:05:53 Autoritats conversant als passadissos.
00:05:59 La comitiva entra en una aula amb ordinadors.
00:06:36 La comitiva entra a un despatx amb un televisor. Els assistents a l'acte miren un audiovisual al televisor.
00:07:31 Josep Arnau mostra uns plafons amb papers penjats sobre la història de la creació de la universitat.
00:08:40 La comitiva visita la biblioteca.
00:09:50 La comitiva visita un laboratori i una de les aules.
00:10:54 Les autoritats s'asseuen a la tribuna en una sala d'actes. Imatges del públic assegut.
00:11:05 Discurs del president de la Generalitat Jordi Pujol.
00:11:48 Els alumnes de la primera promoció reben les seves titulacions.
00:14:59 Discurs d'Andreu Agustí (president del patronat de la Politècnica).
00:16:44 Els assistents a l'acte canten l'himne "Gaudeamus igitur".
00:17:37 Discurs d'Andreu Agustí (president del patronat de la Politècnica).
En este artículo analizamos el poema “Ira Demetrae” de Claribel Alegría como renovación del género de los himnos. Delimitamos su relación con el relato proporcionado por Robert Graves en Los mitos ...griegos, y lo confrontamos con las fuentes antiguas, especialmente el Himno homérico a Deméter, el Himno II de la colección de Himnos homéricos, para buscar cuáles son las particularidades e innovaciones de la relectura de Alegría. Para ello, especificamos qué personajes y contenidos ha escogido la poeta, qué imágenes y detalles ha empleado, y qué objetivos ha alcanzado a través de ellos. Además, contextualizamos este poema en la obra de Claribel Alegría, buscando temas comunes. Esto nos permite ofrecer una visión completa sobre la tradición que renueva este poema, en el que hasta ahora no se ha detenido la crítica.
La presente investigación trata sobre el coral del cuarto movimiento de la Novena sinfonía de Beethoven, para lo cual se busca la fuente de dónde nace y toma forma la idea musical, con referencias ...relacionadas en primer lugar con el segundo lied Gegenliebe de la cantata secular Seufzer eines Ungeliebten - Gegenliebe WoO 118, compuesta por un Beethoven joven. La segunda referencia es la Fantasía para piano, coro y orquesta en do menor, op. 80, compuesta cuando Beethoven tenía 38 años. Esta obra tiene similitud con el cuarto movimiento de la Novena sinfonía del mismo compositor, tanto en los temas como en el conjunto musical en general, en especial con la entrada jubilosa del “Himno a la alegría” del coro. Se hace un análisis de las tres obras tanto de los textos de los poetas Bürger y Schiller, así como la música vocal, coral e instrumental que dio origen al nacimiento de la sinfonía coral en la Novena de Beethoven.
PDF
