This investigation examines the variable production of alveolar laterals in Barcelonan Spanish as a case study evidencing the effects of language contact between a majority language, Spanish, and a minority language, Catalan. The Catalan‐Spanish speech community constitutes a rather unique case of majority‐minority language contact, particularly within the Spanish‐speaking world, as Catalan, though a minority language in Spain, is characterized by such a high degree of linguistic vitality, linguistic capital, and social prestige in the autonomous region of Catalonia that its status as a minority language is to a degree, questionable. I account for sociophonetic variability in the production of Barcelonan Spanish /l/ by a set of linguistic (phonological context, cognate status) and social factors (gender, age, style, language dominance) that support an analysis of lateral velarization as contact‐induced and situate this case of language contact as a natural or otherwise predictable outcome of this community's sociolinguistic and sociodemographic history, notably concerning changes in immigration patterns, language ideologies, and language use in the last century. Additionally, I highlight how the gradient nature of select sociophonetic variables uniquely conditions nuanced social indexation in the speech community, specifically in the absence of any one singular or discrete, community‐wide acoustic variant. e Aquesta investigació s'enfoca en la producció variable de les laterals alveolars en el castellà barcelonès, amb l'objectiu de demostrar els efectes del contacte lingüístic entre una llengua majoritària, el castellà, i una llengua minoritària, el català. La comunitat de parlants de català‐castellà exemplifica un cas únic de contacte lingüístic majoritari‐minoritari, especialment dins el món castellà‐parlant, ja que el català, tot i que es una llengua minoritària a Espanya, es caracteritza per un nivell tan alt de vitalitat lingüística, capital lingüístic, i prestigi social dins la comunitat autòctona de Catalunya, que el seu estatus com a llengua minoritària al final no queda tan clar. Justifico la variabilitat sociofonètica de la producció de /l/ en el castellà barcelonès amb un grup de factors lingüístics (context fonològic, estatus de cognat) i socials (sexe, edat, estil, perfil lingüístic) que corrobora un anàlisi de la velarització lateral com a fenomen de contacte lingüístic, així demostrant que els productes lingüístics d'aquest cas de contacte són naturals i a més previsibles a partir de la història sociolingüística i sociodemogràfica de la comunitat, en particular pel que fa a uns canvis de la immigració, les ideologies lingüístiques, i el usos lingüístics del últim segle. A més, destaco com és que la qualitat contínua de certes variables sociofonètiques condiciona els seus vincles socials dins la comunitat de parlants, específicament en l'absència d'una variant acústica discreta o singular de la comunitat.