Este artículo compara las construcciones incoativas y medias en dos lenguas tipológicamente diferentes, inglés y urdu. Estas construcciones, que están estrechamente relacionadas, se han tratado en estudios formales y funcionales del lenguaje, principalmente en inglés. No han recibido mucha atención en Lingüística Cognitiva, y mucho menos desde un punto de vista inter-lingüístico. Por esta razón, el presente artículo muestra que las perspectivas cognitiva e inter-lingüística pueden combinarse fructíferamente para mostrar las restricciones de uso de estas construcciones, lo que determina su significado potencial. La elección de urdu e inglés es significativa. El inglés es una lengua acusativa, mientras que el urdu es una lengua ‘split-ergative’ que combina características de los idiomas ergativo y acusativo. Esta diferencia definitivamente afecta la forma en que los hablantes manejan las construcciones incoativas y medias. Además, comprender la motivación del uso del lenguaje es fundamental para comprender la naturaleza de estas construcciones y cómo se relacionan. Las construcciones incoativas y medias son un tipo de construcciones de fingimiento, es decir, aquellas que involucran la reconstrucción de estados, situaciones y eventos (Ruiz de Mendoza & Miró, 2019), que a menudo están motivadas por fenómenos como la metáfora y la metonimia. El estudio inter-lingüístico de los ejemplos en ambas lenguas nos ha permitido buscar los principios que subyacen en las expresiones. El análisis, además de contribuir a la comprensión de las diferencias conceptuales entre el inglés y el urdu, identifica y tiene en cuenta los factores limitantes relevantes que se derivan de las diferencias tipológicas (p. ej., el uso de verbos ligeros en urdu) y las restricciones gramaticales (p. ej., la promoción de un elemento depende de su condición habilitante en urdu). El punto de convergencia siempre ha sido el carácter de fingimiento de las construcciones. Aquest article compara les construccions incoatives i mitjanes en dues llengües tipològicament diferents, anglès i urdu. Aquestes construccions, que estan estretament relacionades, s' han tractat en estudis formals i funcionals del llenguatge, principalment en anglès. No han rebut gaire atenció en Lingüística Cognitiva, i molt menys des d'un punt de vista inter-lingüístic. Per aquesta raó, aquest article mostra que les perspectives cognitiva i inter-lingüística es poden combinar fructíferament per mostrar les restriccions d' ús d' aquestes construccions, la qual cosa en determina el significat potencial. L'elecció d'urdu i anglès és significativa. L'anglès és una llengua acusativa, mentre que l'urdu és una llengua 'split-ergative' que combina característiques dels idiomes ergatiu i acusatiu. Aquesta diferència definitivament afecta la forma en què els parlants manegen les construccions incoatives i mitjanes. A més, comprendre la motivació de l' ús del llenguatge és fonamental per comprendre la naturalesa d' aquestes construccions i com es relacionen. Les construccions incoatives i mitjanes són un tipus de construccions de fingiment, és a dir, aquelles que involucren la reconstrucció d'estats, situacions i esdeveniments (Ruiz de Mendoza & Miró, 2019), que sovint estan motivades per fenòmens com la metàfora i la metonímia. L' estudi inter-lingüístic dels exemples en ambdues llengües ens ha permès buscar els principis que subjauen en les expressions. L'anàlisi, a més de contribuir a la comprensió de les diferències conceptuals entre l'anglès i l'urdu, identifica i té en compte els factors limitants rellevants que es deriven de les diferències tipològiques (p. ex., l'ús de verbs lleugers en urdu) i les restriccions gramaticals (p. ex., la promoció d'un element depèn de la seva condició habilitant en urdu). El punt de convergència sempre ha estat el caràcter de fingiment de les construccions. This article compares the inchoative and middle constructions in two typologically separate languages, English and Urdu. These constructions, which are closely related, have been discussed in formal and functional accounts of language, mainly with respect to English. They have not received much attention in Cognitive Linguistics, much less in cross-linguistic terms. In this regard, the present article shows that the cognitive and cross-linguistic perspectives can combine fruitfully to cast additional light on the usage constraints of these constructions, which determines their meaning potential. The choice of Urdu and English is significant. English is an accusative language, whereas Urdu is a split-ergative language that combines features of ergative and accusative languages. This difference definitely affects the way in which the inchoative and middle constructions are handled by language users. In addition, understanding the motivation behind this aspect of language use is central to our understanding of the nature of these constructions and how they relate. The inchoative and middle constructions are a type of pretense constructions, i.e., those involving the re-construal of states, situations, and events (Ruiz de Mendoza & Miró, 2019), which are often motivated by such phenomena as metaphor and metonymy. The crosslinguistic study of the examples in both languages has allowed us to search for the principles that underlie the expressions. The analysis, besides contributing to the understanding of conceptual differences between English and Urdu, has identified and accounted for relevant constraining factors that stem from typological differences (e.g., use of light verbs in Urdu) and grammatical constraints (e.g., promotion of an element depends on the prominence of its enabling condition in Urdu). The point of convergence has always been the pretense nature of the constructions.