Esta investigación analiza la aportación de una escritora en la configuración de una marca territorial, basada en la literatura, a partir de la vinculación de la obra de la escritora María Ibars con ...la ciudad de Dénia (la Marina Alta). Maria Ibars fue una maestra y escritora (1892-1965) nacida en València pero arraigada en Dénia. Sus obras, narrativas y poéticas, tienen un fuerte vínculo con el territorio, en concreto con la ciudad marinera de Dénia y las poblaciones que viven a la sombra del Montgó, la montaña mítica, centro de la obra literaria de la autora. El ayuntamiento de Dénia ha ido tejiendo un proyecto cultural alrededor de la figura de la escritora a partir de dos rutas literarias, preparadas en colaboración con el Institut d'Estudis Comarcals, que son la base de diversas propuestas educativas, sociales, culturales y turísticas. El objetivo de este estudio es el análisis del impacto social que tiene esta escritora en la dinamización del entorno. Tomaremos como base las IX Jornades Literatura Territori Educació celebradas entre el 29 de abril y el 1 de mayo en Dénia, en las cuales se homenajeó a la escritora y fueron un impulso para las investigaciones y experiencias educativas, creativas y multidisciplinarias.
S'hi analitzen les possibilitats de mediació literària del paisatge llegendari a partir d'una experiència de ruta literària desenvolupada amb alumnes de primària en un espai natural on es vincula una ...llegenda (en concret, el Barranc de l'Encantada a Planes). El treball situa la relació entre llegenda, història i pensament científic i la distinció entre contes i llegendes en funció del seu caràcter meravellós o històric. Es tracten els conceptes de pensament màgic, imaginació i fantasia associada als infants, en el context d'una pedagogia de l'imaginari. Per a l'anàlisi i comprensió de la llegenda de l'Encantada, es contextualitzen els relats medievals on apareixen sirenes i dones aquàtiques, entre elles Melusina i els relats posteriors que s'hi deriven. S'esmenten elements comuns i pervivències de versemblança i historicitat en els relats orals sobre encantades valencianes. Finalment, s'aporten elements d'anàlisi de l'experiència concreta de recepció i creació literària de la llegenda, a partir del seguiment de la ruta literària i l'entrevista amb el docent que ha dissenyat aquest dispositu didàctic basat en elements de la literatura de transmissió oral associada a un territori
turistificació a València Bataller Català, Alexandre; Torrents i Sunyol, Julieta
Compas d'amalgama (Internet),
05/2024
9
Journal Article
Recenzirano
Aquest article presenta la transformació de València, una ciutat que s’ha convertit en un destí turístic de primer ordre, fet que n’ha alterat la configuració urbanística i la comunitat local. ...Partint del concepte de l’antiturisme, s’analitza com s’ha plasmat el procés de turistificació de la ciutat des de diferents àmbits. La literatura, com s’evidencia en Noruega, de Rafa Lahuerta, ha estat una eina per explorar aquests canvis i plantejar preguntes sobre el futur de la ciutat com a destinació turística. Aquesta novel·la, juntament amb altres novel·les ambientades a València, configuren la ruta literària «De l’antiturisme a la globalització», que mostra l’impacte de la turistificació i la pèrdua dels trets genuïns.
This work describes the production process of the first school grammars for the teaching of Catalan-Valencian in the schools of the Valencian Country from an approach that pays attention to the ...context and the reception, during the period 1894-1951. With the precedent of some failed attempts of grammarization among which the Gramàtica valenciana of Ortín (1918) stands out, which did not reach the schools because the use of the Valencian language was not introduced in them, we emphasize the decisive pedagogical and grammatical contribution of the teacher Carles Salvador (1893-1955) who will defend the introduction of the Valencian language in the teaching and the literacy of the society through grammars and courses. In the context of the Second Republic, with the orthographic agreement of the 1932 Normes de Castelló, which converged with the Catalan ones of the 1913 Institute of Catalan Studies, Carles Salvador published the Vocabulari Ortogràfic (1933) and Lliçons de Gramàtica (1934 and 1935), which could not be extended because the Civil War and the Dictatorship made it impossible to introduce Valencian in schools. The first and most widespread Valencian school grammar of the 20th century was published in 1951 and was also written by Carles Salvador, with the initial aim of being used in the grammar courses of the Valencian institution Lo Rat Penat.
Este trabajo describe proceso de producción de las primeras gramáticas escolares para la enseñanza del catalán-valenciano en las escuelas del País Valenciano desde un enfoque que presta atención al contexto y a la recepción, durante el período 1894-1951. Con el precedente de unos intentos fallidos de gramatización entre los que destaca la Gramàtica valenciana de Ortín (1918), que no llegó a las escuelas porque no se introdujo el uso del valenciano en ellas, destacamos la decisiva aportación pedagógica y gramatical del maestro Carles Salvador (1893-1955) que defenderá la introducción del valenciano en la enseñanza y la alfabetización de la sociedad a través de gramáticas y cursos. En el contexto de la II República, con el acuerdo ortográfico de las Normes de Castelló de 1932, convergentes con las catalanas del Institut d'Estudis Catalans de 1913, Carles Salvador publicará el Vocabulari Ortogràfic (1933) y Lliçons de Gramàtica (1934 y 1935), que no podrán extender su uso porque la Guerra Civil y la Dictadura imposibilitarán la introducción del valenciano en la escuela. La primera y más difundida gramática escolar valenciana de siglo XX se publicará en 1951 y será obra también de Carles Salvador, con la finalidad inicial de ser utilizada en los cursos de gramática de la institución valencianista Lo Rat Penat.
This work describes the production process of the first school grammars for the teaching of Catalan-Valencian in the schools of the Valencian Country from an approach that pays attention to the ...context and the reception, during the period 1894-1951. With the precedent of some failed attempts of grammarization among which the Gramàtica valenciana of Ortín (1918) stands out, which did not reach the schools because the use of the Valencian language was not introduced in them, we emphasize the decisive pedagogical and grammatical contribution of the teacher Carles Salvador (1893-1955) who will defend the introduction of the Valencian language in the teaching and the literacy of the society through grammars and courses. In the context of the Second Republic, with the orthographic agreement of the 1932 Normes de Castelló, which converged with the Catalan ones of the 1913 Institute of Catalan Studies, Carles Salvador published the Vocabulari Ortogràfic (1933) and Lliçons de Gramàtica (1934 and 1935), which could not be extended because the Civil War and the Dictatorship made it impossible to introduce Valencian in schools. The first and most widespread Valencian school grammar of the 20th century was published in 1951 and was also written by Carles Salvador, with the initial aim of being used in the grammar courses of the Valencian institution Lo Rat Penat.
A partir del conte d’Andersen «La princesa i el pèsol», s’aborden qüestions que afecten el sentit i difusió d’un text que forma part del cànon de contes clàssics, objecte de pràctiques discursives ...diverses. En primer lloc, la interpretació de la sensibilitat extrema de la seua protagonista i la reflexió sobre el possible missatge misògin del relat. En aquest sentit, es tracta la reescriptura dels contes de fades proposada per la crítica feminista i l’aparició de nous contes metaficcionals que dialoguen intertextualment amb els clàssics. S’hi aborda la presència i l’ús actual de la figura dels contes de princeses en l’àmbit escolar. En el context de la «glocalització», que dona visibilitat a les cultures locals, es tracta el tipus folklòric ATU 704 i el seu reflex en textos de la rondallística catalana, com és el cas de les «Tres al·lotes fines». Es mostra l’ús d’un relat folklòric com a element de la memòria col·lectiva, capaç de representar la identitat i memòria d’una col·lectivitat. La «Delicada de Gandia», l’heroïna llegendària valenciana de la hipersensibilitat, ha passat de caracteritzar una qualitat negativa a ser un símbol d’identitat local reivindicat per diverses vies.
A partir del conte d’Andersen «La princesa i el pèsol», s’aborden qüestions que afecten el sentit i difusió d’un text que forma part del cànon de contes clàssics, objecte de pràctiques discursives ...diverses. En primer lloc, la interpretació de la sensibilitat extrema de la seua protagonista i la reflexió sobre el possible missatge misògin del relat. En aquest sentit, es tracta la reescriptura dels contes de fades proposada per la crítica feminista i l’aparició de nous contes metaficcionals que dialoguen intertextualment amb els clàssics. S’hi aborda la presència i l’ús actual de la figura dels contes de princeses en l’àmbit escolar. En el context de la «glocalització», que dona visibilitat a les cultures locals, es tracta el tipus folklòric ATU 704 i el seu reflex en textos de la rondallística catalana, com és el cas de les «Tres al·lotes fines». Es mostra l’ús d’un relat folklòric com a element de la memòria col·lectiva, capaç de representar la identitat i memòria d’una col·lectivitat. La «Delicada de Gandia», l’heroïna llegendària valenciana de la hipersensibilitat, ha passat de caracteritzar una qualitat negativa a ser un símbol d’identitat local reivindicat per diverses vies.
After almost three decades since the insertion of Catalan (Valencian) within the Valencian education system, its use hasn’t spread through all of the geographical domains and social scopes. In a ...context of language minorisation, an actual usage of a language is not guaranteed by just acquiring a sounder language competence. For a start we take into consideration a hipothesis defending that even though a comprehension of the goal culture in L2 is not just necessary for a significant use of the language within its society, we also have to realise the importance of the cultural import when using L1. We’ve framed our working field within some research projects which focus on the value of cultural imput in L1 and L2 teaching-learning areas (Kramsch, 1996, Rusell, 1999, Areitzaga, 2005). Another important approach for us is the collective dimension of motivation and attitude as notions traditionally associated with personal factors (Cambra, 2003). We aim at researching in a language representation basis in order to be able to understand the lecturer's approach to linguistic representations on the cultural imput when teaching a language (Moore, 2001, Cambra & Palou, 2007). We aply an ethnographic field work based on questionnaires conducted by lecturers from two education centres within Valencian central shires where students show a higher level of learning and usage of Valencian. These centres then propose crucial cross-cutting projects, where the own culture and language have a significant weight, focusing on the relationship between cultural heritage, land and identity. Taking into account cultural and cross-cultural communicative competence (Byram, 1997) we conclude that it is not possible to get to know a different culure whithout realising one's own culture.
PDF
