It had always been thought that the Visigoths struck only gold coins. This article presents a group of Visigothic silver coins, very different from anything that has previously been described. They ...are not siliquae or their fractions, but tiny pieces around eight millimetres in diameter with an average weight of 0.068 grams. These coins, of a recognizable Visigothic style, were part of a small hoard of six silver coins and five gold tremisses imitating those of Justinian I (527–65) which were found in an archaeological excavation in the province of Tarragona. This provenance, together with their typology and their association with the Visigothic gold coins, helps to confirm they are Visigothic silver issues which were probably struck in Barcelona, then the Visigothic capital.
Les Pyrénées témoignent de la vigueur des échanges : les populations y commercent en toutes circonstances. Les sources font état d’échanges sur chacun des versants et entre le nord et le sud de la ...chaîne, et mettent en évidence un négoce transpyrénéen intéressant des marchés plus larges où la montagne et ses hommes ne participent qu’au transit des produits. Si une première approche permet d’entrevoir globalement le trafic, un certain nombre de questions se pose sur sa nature précise, l’influence des marches de part et d’autre des Pyrénées ou le rôle des marchands. Réunissant des chercheurs venus des deux côtés des Pyrénées, ces journées se fixent comme objectif de tester toutes les approches du sujet sous l’angle de l’histoire économique, sociale, culturelle, anthropologique et juridique.
La moneda pròpia d’un estat té àmbit de circulació gairebé sempre exclusivament en l’espai territorial de sobirania d’aquest estat. És per això que la presència significativa de numeraris externs en ...un territori demana generalment una explicació. Al llarg de la història es produeixen fluxos monetaris a través del Pirineu, la qual cosa determina la presència de moneda francesa o encara d’altres països a la península Ibèrica o, inversament, presència de moneda peninsular a França o encara més enllà. Hem analitzat els casos més notables d’aquests fluxos, fent veure en primer lloc que ja es produïen a l’edat antiga i als temps altmedievals. En el s. XIII es detecten les irrupcions a Catalunya, Aragó i Navarra de diners llenguadocians de Montpeller i el Bearn, que en algun cas poden arribar a Mallorca. També s’escampa vers el sud francès el florí català a mitjan s. XIV. D’altra banda, el Camí de Santiago s’evidencia per un rosari de troballes de numeraris externs al llarg de la seva ruta peninsular. En cronologies més modernes examinem el macrofenomen del pas de la moneda espanyola a tot Europa i el flux de la moneda francesa a la península a la primera meitat del s. XIX.
PDF