Este trabajo consiste en una aproximación iconográfica e iconológica al cuadro titulado el Calvario de la Redención de Vicent Macip cuyo discurso visual explica la muerte redentora de Cristo, la ...superioridad de este sacrificio frente al culto levítico y el valor universal de la Redención y, al mismo tiempo, materializa los elementos necesarios para la contemplación de uno de los artículos del Credo: descendit ad inferos. En el análisis iconográfico, se han estudiado tres aspectos: el paisaje, las relaciones establecidas entre los personajes y la gestualidad. En la comparación del tema del cuadro con posibles fuentes literarias, se ha podido observar el paralelismo existente entre el tema pintado en el cuadro y su narración en la Vida de Jesucrist de Francesc Eiximenis.
Religious texts present abundant opportunities for exploration as regards musical terminology, as well as the actual use of instruments. Research has previously focused, mainly, on the presence ...within these texts of lists bearing witness to the degree of a given set of instruments’ dissemination, though lists represent only the tip of the iceberg when it comes to the wealth of musical information brought together in this kind of text. This article analyses a number of quotations referring to musical instruments as found in Catalan vernacular translations of the Bible, and focuses on their presence within two interconnected works, namely, Isabel de Villena’s Vita Christi and Joan Roís de Corella’s Lo cartoixà, the latter being the translation of one of the former’s principal sources. It thus becomes possible to see how different translators and different authors treat the Holy Scripture and how the instruments’ terminology is adapted to different ends.
This essay explores the fifteenth-century reinvention of Getty Ms. 101, a late Romanesque picture book that was reconfigured as a devotional manual. The fifteenth-century additions included rosary ...prayers and the only surviving image of Robert of Bury, one of the child saints said to have been murdered by Jews in the twelfth century. The article examines the ways in which changes to the manuscript, including a number of adjustments to the Infancy narrative, not only reflect an evolving and widespread devotional practice, but also how the book was attuned to its local environment.
Resum:La Vita Christi de sor Isabel de Villena es gestà en la dècada dels 60 del segle XV a partir dels tractats que l’abadessa del monestir de la Trinitat de València usava per a formar les seues ...monges i per a suscitar en elles la contemplació de Jesús a través dels ulls de Maria i de les dones que l’envoltaren. La comparació de la llengua i de l’estil del Tractat de la Passió i els de les edicions de 1497 i 1513 ha permès comprovar que aquells s’adaptaren a la sensibilitat religiosa i lingüística de cada moment. El llenguatge de l’abadessa, culte i popular alhora, no es deixà influir pel de Corella. Tanmateix, sor Aldonça de Montsoriu, l’editora de l’incunable, intentà 'vendre' l’«elegant y dolç estil» de l’obra recorrent segurament a Miquel Peres perquè redactés la dedicatòria, adreçada a la reina Isabel de Castella.Paraules clau: Isabel de Villena. Vita Christi, Corella, Miquel Peres, llengua, estil, espiritualitat.Abstract: Isabel de Villena’s Vita Christi was conceived in the 60s of the XVth century from the treaties that the abbess of the Valencian Monastery of the Trinity used to indoctrinate her nuns and to raise them in the contemplation of Jesus through the eyes of Mary and the women that surrounded him. The comparison of the language and style of the Tractat de la Passió and those of the editions of 1497 and 1513 clearly show that they were adapted to religious and linguistic sensitivity of the moment. The language of the abbess, cultured and popular at the same time, was not influenced by Corella. However, Aldonça de Montsoriu, curator of the first edition, tried to 'sell' the «elegant and sweet style» of the Vita Christi probably asking Miquel Peres to write the dedication, addressed to Isabella, Queen of Castile.Keywords: Isabel de Villena. Vita Christi, Corella, Miquel Peres, language, style, spirituality.
La Vita Christi de Sor Isabel de Villena es un textos de enorme relevancia escrito en la Edad Media. Basado en la Vita Christi de Ludolfo de Sajonia, el Cartujano, puede en realidad interpretarse ...como una Vita Mariae, pues en él se presta atención particular al papel de la Virgen en la vida de Cristo. Este artículo analiza los paralelos entre esta obra y las prosas mitológicas de Joan Roís de Corella. En los dos puede verse un interés en temas amorosos y en la descripción de los afectos y el mundo interior emocional de los personajes.
La Vita Christi de sor Isabel de Villena (1497) presenta la biografia de Jesús i de la seua mare, Maria, com la materialització en la Terra del pla dissenyat per Déu en el cel per a possibilitar la ...redempció del gènere humà, sumit en desgràcia ran de la comissió del pecat original. D'acord amb la tradició cristiana, Eva en va ser la responsable principal, mentre que, en el pol oposat, la Verge Maria contribuí de manera decisiva a esmenar-lo en acceptar esdevenir l'instrument necessari de l'encarnació de Déu en Jesús, perquè amb la seua passió i mort redimira la humanitat caiguda. En l'obra de sor Isabel l'antítesi entre aquests dos personatges femenins es difumina de manera notable, mitjançant el feeling que s'estableix entre les dues dones, ara absolutament compromeses en la restauració de l'ordre que una d'elles havia trencat temps enrere.
L'Arbor vite crucifixe Iesu, vasta opera composta nel 1305 alla Verna dal francescano spirituale Ubertino da Casale, è uno dei più antichi, se non il primo esempio del fortunato genere bassomedievale ...della Vita Christi. Nonostante la sua importanza come fonte primaria dello spiritualismo francescano e delle pratiche di devozione del XIV-XV secolo, il testo accessibile solo nell'edizione incunabola del 1485. Il contributo sottolinea i rischi di una tale carenza ecdotica attraverso il caso della "Absorbeat", breve preghiera contenuta nell'Arbor e falsamente attribuita a Francesco d'Assisi a causa di un errore di trasmissione del testo. Offre inoltre, nell'ambito del progetto di edizione critica promosso dalla SISMEL, un primo affresco della tradizione manoscritta e dei principali problemi filologici sollevati dal testo. Viene riservata una particolare attenzione ai manoscritti di origine aragonese e, tra questi, al codice 88 della Biblioteca Capitolare di València.
PDF
