The Short Physical Performance Battery (SPPB) is a well-established tool to assess lower extremity physical performance status. Its predictive ability for all-cause mortality has been sparsely ...reported, but with conflicting results in different subsets of participants. The aim of this study was to perform a meta-analysis investigating the relationship between SPPB score and all-cause mortality.
Articles were searched in MEDLINE, the Cochrane Library, Google Scholar, and BioMed Central between July and September 2015 and updated in January 2016. Inclusion criteria were observational studies; >50 participants; stratification of population according to SPPB value; data on all-cause mortality; English language publications. Twenty-four articles were selected from available evidence. Data of interest (i.e., clinical characteristics, information after stratification of the sample into four SPPB groups 0-3, 4-6, 7-9, 10-12) were retrieved from the articles and/or obtained by the study authors. The odds ratio (OR) and/or hazard ratio (HR) was obtained for all-cause mortality according to SPPB category (with SPPB scores 10-12 considered as reference) with adjustment for age, sex, and body mass index.
Standardized data were obtained for 17 studies (n = 16,534, mean age 76 ± 3 years). As compared to SPPB scores 10-12, values of 0-3 (OR 3.25, 95%CI 2.86-3.79), 4-6 (OR 2.14, 95%CI 1.92-2.39), and 7-9 (OR 1.50, 95%CI 1.32-1.71) were each associated with an increased risk of all-cause mortality. The association between poor performance on SPPB and all-cause mortality remained highly consistent independent of follow-up length, subsets of participants, geographic area, and age of the population. Random effects meta-regression showed that OR for all-cause mortality with SPPB values 7-9 was higher in the younger population, diabetics, and men.
An SPPB score lower than 10 is predictive of all-cause mortality. The systematic implementation of the SPPB in clinical practice settings may provide useful prognostic information about the risk of all-cause mortality. Moreover, the SPPB could be used as a surrogate endpoint of all-cause mortality in trials needing to quantify benefit and health improvements of specific treatments or rehabilitation programs. The study protocol was published on PROSPERO (CRD42015024916).
Abstract Objective To determine whether the presence of nasal flaring is a clinical sign of respiratory acidosis in patients attending emergency departments for acute dyspnea. Methods Single-center, ...prospective, observational study of patients aged over 15 requiring urgent attention for dyspnea, classified as level II or III according to the Andorran Triage Program and who underwent arterial blood gas test on arrival at the emergency department. The presence of nasal flaring was evaluated by two observers. Demographic and clinical variables, signs of respiratory difficulty, vital signs, arterial blood gases and clinical outcome (hospitalization and mortality) were recorded. Bivariate and multivariate analyses were performed using logistic regression models. Results The sample comprised 212 patients, mean age 78 years (SD = 12.8), of whom 49.5% were women. Acidosis was recorded in 21.2%. Factors significantly associated with the presence of acidosis in the bivariate analysis were the need for pre-hospital medical care, triage level II, signs of respiratory distress, presence of nasal flaring, poor oxygenation, hypercapnia, low bicarbonates and greater need for noninvasive ventilation. Nasal flaring had a positive likelihood ratio for acidosis of 4.6 (95% CI 2.9–7.4). In the multivariate analysis, triage level II (aOR 5.16; 95% CI: 1.91 to 13.98), the need for oxygen therapy (aOR 2.60; 95% CI: 1.13–5.96) and presence of nasal flaring (aOR 6.32; 95% CI: 2.78–14.41) were maintained as factors independently associated with acidosis. Conclusions Nasal flaring is a clinical sign of severity in patients requiring urgent care for acute dyspnea, which has a strong association with acidosis and hypercapnia.
Evaluate the effectiveness of educational intervention of perioperative nursing by providing graphic material for the management of postoperative pain in patients operated on for hernia in an ...Ambulatory Surgery Unit (ASU).
A quasi-experimental (non-randomised) study, with a control group with patients undergoing hernia between July 2006 and June 2007 and an intervention group with patients treated between July 2007 and June 2008. Both groups were given the same training on the surgical and postoperative recommendations for perioperative nursing clinics. The intervention group was reinforced with the provision of information in graphic form. The data was collected using a questionnaire at admission and phone call within 24 hours postoperative. Pain measurement was made with the visual analogue scale / verbal numerical rating scale (VAS/VNRS).
A total 205 patients were included in the control group and 292 in the intervention group. In the bivariate analysis, the percentage of patients with VAS >3 was 23.9% for the control group and 15.1% for the intervention group. In the multivariate analysis, the variables associated with postoperative pain were: low age, female sex, mobility and walking problems, and lack of knowledge about post-discharge home-care guidelines.
Nursing educational intervention with the provision of graphic material, suggests that it may reduce the individual's perception of postoperative pain, decrease the percentage of patients with mobility and walking problems, and improve compliance and adherence to treatment.
Objectius: Conèixer l’estat funcional, i identificar els factors predictius d’incidència de nova discapacitat, i de supervivència a llarg termini en les persones de 75 anys o més sense dependència ...greu, ateses en un centre d’atenció primària d’àmbit rural.
Mètodes: Estudi observacional d'una mostra aleatòria (n=315) de persones del Centre d'Atenció Primària El Remei (Vic, Barcelona, Espanya) sense dependència greu (Índex de Barthel>20). Es va avaluar l'estat funcional de les extremitats inferiors (EEII) mitjançant proves d'execució (Short Physical Performance Battery –SPPB-), l'Índex d'Activitats Instrumentals de la Vida Diària (AIVD) de Lawton i l'Índex d'Activitats Bàsiques de la Vida Diària (ABVD) de Barthel. Aquestes últimes van ser re-avaluades als 12 mesos. La pèrdua funcional es va definir com un descens de 10 o més punts en l'Índex de Barthel i/o la pèrdua de 2 o més activitats instrumentals. Es va avaluar l'estat vital als 10 anys de l'avaluació basal. Es van construir models de regressió lineal múltiple per identificar les variables associades a l'estat funcional en l'estudi de tall transversal, de regressió logística multivariant per identificar els factors associats amb la pèrdua funcional i de riscos proporcionals de Cox per determinar els factors associats a la supervivència.
Resultats: L'edat mitjana va ser de 81,9 anys i el 60,6% eren dones. En l'avaluació basal, gairebé la meitat de les persones grans presentaven discapacitat per les AIVD i una tercera part presentava limitació funcional de les EEII. Els factors associats a l'estat funcional de les EEII van ser l'estat civil, l'índex de massa corporal, el número de fàrmacs, l'agudesa visual i auditiva (R2=0,208). Les variables associades a les AIVD van ser l'edat, el número de fàrmacs, l'estat cognitiu, l'agudesa visual i auditiva i l'estat funcional de EEII (R2=0,434). Les variables associades a les ABVD van ser l'edat, el sexe, la percepció subjectiva de l'estat de salut i l'estat funcional de EEII (R2=0,389). Un 23,4% van presentar pèrdua funcional als 12 mesos de seguiment. Les variables que es van mantenir com a factors predictius independents de pèrdua funcional van ser els ingressos hospitalaris (ORa=3,92; IC95%:1,35-11,39), la sospita de deteriorament cognitiu (ORa=2,60; IC95%:1,39-4,92) i la limitació funcional de les EEII (ORa=2,01; IC95%:1,02-3,97). La supervivència a 10 anys de les persones amb una puntuació en la SPPB <7 i ≥7 va ser de 0,23 i 0,37 (p<0,001), respectivament. Aquesta diferència es va mantenir en el model de Cox ajustat per l'edat, el sexe, el número de fàrmacs, l'estat cognitiu, l'índex de massa corporal i l'agudesa visual (HRa=1,37; IC95%: 1,01-1,86). Dos de les 3 proves de la SPPB, la velocitat de la marxa i aixecar-se de la cadira, es van mantenir com a factors predictius independents de supervivència.
Conclusions: Les persones de 75 anys o més sense dependència greu presenten una prevalença considerable de limitació funcional de les EEII i de discapacitat lleu o inicial. Els factors associats a l’estat funcional difereixen segons utilitzem proves físiques que avaluïn la limitació funcional de les EEII, escales de discapacitat per les AIVD o per les ABVD. Els nostres resultats recolzen l’ús de probes físiques com la SPPB en l’atenció primària per identificar els individus en alt risc de pèrdua funcional. La SPPB és també un predictor independent de supervivència a llarg termini. La prova d'aixecar-se de la cadira podria ser un predictor tan útil com la bateria completa de l’estat funcional de les EEII, convertint-se en una bona alternativa per a l'àmbit de l'atenció primària, on la càrrega de la realització de les 3 proves podria ser excessiva.
Objetivos: Conocer el estado funcional, e identificar los factores predictivos de incidencia de nueva discapacidad, y de supervivencia a largo plazo en las personas de 75 años o más sin dependencia grave, atendidas en un centro de atención primaria de ámbito rural.
Métodos: Estudio observacional de una muestra aleatoria (n=315) de personas del Centro de Atención Primaria El Remei (Vic, Barcelona, España) sin dependencia grave (Índice de Barthel>20). Se evaluó el estado funcional de las extremidades inferiores (EEII) mediante pruebas de ejecución (Short Physical Performance Battery -SPPB-), el Índice de Actividades Instrumentales de la Vida Diaria (AIVD) de Lawton y el Índice de Actividades Básicas de la Vida Diaria (ABVD) de Barthel. Estas últimas fueron re-evaluadas a los 12 meses. La pérdida funcional se definió como un descenso de 10 o más puntos en el Índice de Barthel y/o la pérdida de 2 o más actividades instrumentales. Se evaluó el estado vital a los 10 años de la evaluación basal. Se construyeron modelos de regresión lineal múltiple para identificar las variables asociadas al estado funcional en el estudio de corte transversal, de regresión logística multivariante para identificar los factores asociados con la pérdida funcional y de riesgos proporcionales de Cox para determinar los factores asociados a la supervivencia.
Resultados: La edad media fue de 81,9 años y el 60,6% eran mujeres. En la evaluación basal, casi la mitad de los ancianos presentaban discapacidad para las AIVD y una tercera parte presentaba limitación funcional de las EEII. Los factores asociados al estado funcional de las EEII fueron el estado civil, el índice de masa corporal, el número de fármacos, la agudeza visual y auditiva (R2=0,208). Las variables asociadas a las AIVD fueron la edad, el número de fármacos, el estado cognitivo, la agudeza visual y auditiva y el estado funcional de EEII (R2=0,434). Las variables asociadas a las ABVD fueron la edad, el sexo, la percepción subjetiva del estado de salud y el estado funcional de EEII (R2=0,389). Un 23,4% presentaron pérdida funcional a los 12 meses de seguimiento. Las variables que se mantuvieron como factores predictivos independientes de pérdida funcional fueron los ingresos hospitalarios (ORa=3,92; IC95%:1,35-11,39), la sospecha de deterioro cognitivo (ORa=2,60; IC95%:1,39-4,92) y la limitación funcional de las EEII (ORa=2,01; IC95%:1,02-3,97). La supervivencia a 10 años de las personas con una puntuación en la SPPB <7 y ≥7 fue de 0,23 y 0,37 (p<0,001), respectivamente. Esta diferencia se mantuvo en el modelo de Cox ajustado por la edad, el sexo, el número de fármacos, el estado cognitivo, el índice de masa corporal y la agudeza visual (HRa=1,37; IC95%: 1,01-1,86). Dos de las 3 pruebas de la SPPB, la velocidad de la marcha y levantarse de la silla, se mantuvieron como factores predictores independientes de supervivencia.
Conclusiones: Las personas de 75 o más años sin dependencia grave presentan una prevalencia considerable de limitación funcional de las EEII y de discapacidad leve o inicial. Los factores asociados al estado funcional difieren según utilicemos un instrumento que evalúe la limitación funcional de las EEII, escalas de discapacidad para las AIVD o para las ABVD. Nuestros resultados apoyan el uso de pruebas físicas como la SPPB en la atención primaria para identificar los individuos en alto riesgo de pérdida funcional. La SPPB es también un predictor independiente de supervivencia a largo plazo. La prueba de levantarse de la silla podría ser un predictor tan útil como la batería completa del estado funcional de las EEII, convirtiéndose en una buena alternativa para el ámbito de la atención primaria, donde la carga de la realización de las 3 pruebas podría ser excesiva.
Objectives: Knowing the functional status and identification of risk factors associated with new disability onset, and long-term survival in people aged 75 and older without severe dependence in a rural primary care setting.
Methods: Observational study of a random sample (n=315) of people aged 75 years or older without severe dependence (Barthel Index>20) treated at a primary care center El Remei (Vic, Barcelona, Spain). Lower limb function was evaluated by the Short Physical Performance Battery, Instrumental Activities of the Daily Living (IADL) by the Lawton-Brody’s Index and Basic Activities of the Daily Living (BADL) by the Barthel Index. Activities of Daily Living were re-assessed after 12 months, defining functional loss as a fall of 10 or more points on the Barthel Index and/or 2 or more instrumental activities of the Lawton Index. Vital status was assessed at 10 years of follow-up. Multiple linear regression models were constructed to identify the variables associated with functional status in cross-sectional study, multivariate logistic regression to identify factors associated with functional loss and Cox proportional hazards to determine the factors associated with survival.
Results: Mean age was 81.9 years (SD 4.9) and 60.6% were female. Around 50% of elderly patients without total dependence showed disability for IADL and a third showed lower limb functional limitation. The variables associated with lower limb functional status were marital status, body mass index, number of drugs, vision and hearing impairment (R2=0.208). The variables associated with IADL were age, number of drugs, cognitive impairment, vision and hearing impairment, and lower limb functional limitation (R2=0.434). The variables associated with BADL were age, sex, poor self-perceived health, and lower limb functional limitation (R2=0.389). 23.4% presented functional loss at the 12-month follow-up. Variables identified as independent predictors of functional loss were hospital admissions (aOR 3.92; 95%CI:1.35-11.39), cognitive impairment (aOR 2.60; 95%CI:1.39-4.92) and lower limbs functional limitation (aOR 2.01; 95%CI:1.02-3.97). Ten-year survival of elders with SPPB score <7 and ≥7 was 0.23 and 0.37 (p<0.001), respectively. This difference remained statistically significant in the Cox model adjusted by age, gender, number of drugs prescribed, cognitive status, body mass index and visual sharpness (adjusted HR=1.37; 95%CI: 1.01-1.86). Two of the three SPPB subtasks, walking speed a
PDF
