Neste trabalho são abordados aspectos históricos e semânticos dos termos “doutor” (port.) – “Doktor” (alem.), que apresentam matizes bastante diferenciados nas duas culturas respectivas. ...Primeiramente é considerado o desenvolvimento do termo “doutor”, desde suas origens latinas até o seu uso hodierno em português, em que o termo passa a ser utilizado também como forma respeitosa de tratamento. O uso dessa forma de tratamento para certas categorias profissionais no Brasil é, então, contrastado com a situação vigente na Alemanha, levando-se em conta a legislação e a jurisprudência em ambos os países. As particularidades do tratamento de doutor em cada uma das duas culturas, sobretudo na área do direito, são ilustradas com exemplos. Ao final, são tecidos breves comentários sobre a relevância teórica e prática do assunto para a tradução.
Esbrinar el significat dels topònims exigeix, primerament, el coneixement del lloc a través del treball de camp i la consegüent enquesta realitzada sobre el terreny. Altrament, l’estudi dels ...documents d’arxiu se’ns ofereix com un element imprescindible per a la correcta comprensió i interpretació dels noms de lloc. Sovint, són els documents antics els elements capaços de treure’n l’aigua clara d’errònies etimologies populars o d’evolucions fonètiques que han desdibuixat el sentit primer d’aquell indret. En el present article mostrem quatre exemples ben aclaridors sobre els beneficis de la documentació en la interpretació dels topònims.
The Diccionario militar, o recolección alphabética de todos los términos propios al Arte de la Guerra (1749), which is a translation of the Dictionnaire militaire, ou recueil alphabetique de tous les ...termes propres à l'Art de la Guerre written by Aubert of Chesnaye Desbois, obtained terrible reviews by following writers to Raimundo Sanz, its author, such as the soldier and Spanish lexicographer José Almirante, who called it “traducción detestable”. In this paper we propose to find out the truth of the criticisms about the high number of Gallicisms which this dictionary contains. For this reason, we will proceed to examine the vocabulary which forms its macrostructure and classify it according to its etymological origin, with special attention to the date of inclusion in our language of French loans involved.
El Diccionario militar, o recolección alphabética de todos los términos propios al Arte de la Guerra (1749), traducción del Dictionnaire militaire, ou recueil alphabetique de tous les termes propres à l'Art de la Guerre de Aubert de la Chesnaye Desbois, obtuvo pésimas consideraciones por parte de escritores posteriores a Raimundo Sanz, su autor, entre otros del lexicógrafo y militar español José Almirante, quien lo tachó de “traducción detestable”. Con este trabajo pretendemos averiguar la veracidad de las críticas vertidas a propósito del elevado número de galicismos que contiene. Para ello, procederemos a examinar el lemario que conforma su macroestructura y a clasificarlo de acuerdo con su procedencia etimológica, a la vez que prestamos especial atención a la fecha de incorporación a nuestra lengua de los préstamos del francés implicados.
As referências literárias em “Das Unheimliche” Rabêlo, Fabiano Chagas; Martins, Karla Patrícia Holanda; Sträter, Thomas
Revista latinoamericana de psicopatologia fundamental,
09/2019, Letnik:
22, Številka:
3
Journal Article
Odprti dostop
Resgatam-se as referências presentes no texto de Freud (1919/1997) sobre o estranho para discutir a participação delas na formação desse conceito, enfatizando-se as obras literárias. Além dos textos ...de Hoffmann, são comentados os trabalhos de Schnitzler, Schiller, Heine, Goethe, Schaeffer, Ovídio, Twain, Dante, Shakespeare, Anderson, Heródoto, Wilde, Schelling, Jentsch, Kammerer e Selligmann. Localiza-se em “O estranho” uma inflexão do uso da literatura na investigação analítica, de onde resulta uma abordagem ampliada da estética. A partir da aproximação com a etimologia, salienta-se o caráter intraduzível desse conceito e sua dinâmica psíquica própria, que se desenrola entre o já sabido e o não reconhecido. Aponta-se nesse sentimento três dimensões correlatas e indissociáveis - psíquica, cultural e heurística -, cada uma delas remetendo a um sentido do diabólico em Freud.
Se rescatan las referencias presentes en el texto de Freud (1919/1997), sobre todo en las obras literarias, sobre “Das Unheimliche” (“Lo siniestro”) para discutir su participación en la formación de este concepto. Además de los textos de Hoffmann, se comentan los trabajos de Schnitzler, Schiller, Heine, Goethe, Schaeffer, Ovídio, Twain, Dante, Shakespeare, Anderson, Heródoto, Wilde, Schelling, Jentsch, Kammerer y Selligmann. Se encuentra en “Das Unheimliche” una inflexión del uso de la literatura en la investigación analítica, de donde resulta un abordaje ampliado de la estética. A partir del acercamiento a la etimología, se subraya el carácter intraducible de ese concepto y su dinámica psíquica propia, que se desarrolla entre lo ya sabido y lo no reconocido. Se señalan en este sentimiento tres dimensiones correlacionadas e indisociables -psíquica, cultural y heurística- cada una de ellas remitiendo a un sentido de lo diabólico en Freud.
Les références, notamment les littéraires présentes dans l’essai de Freud «Das Unheimliche» («L’inquiétante étrangeté») (1919/1997) sont révisées pour discuter de leur participation à la formation de ce concept. Outre les textes de Hoffmann, les œuvres de Schnitzler, Schiller, Heine, Goethe, Schaeffer, Ovide, Twain, Dante, Shakespeare, Anderson, Hérodote, Wilde, Schelling, Jentsch, Kammerer et Selligmann font l’objet de commentaires. « Das Unheimliche » révèle l’utilisation de la littérature dans la recherche analytique, d’où résulte une approche étendue de l’esthétique. L’accent est mis sur la nature intraduisible de ce concept et sur sa propre dynamique psychique qui se développe entre le déjà connu et le non reconnu. Trois dimensions corrélées et indissociables - psychique, culturelle et heuristique - sont évoquées dans ce sens, chacune faisant référence à un sens du diabolique chez Freud.
Eine Bestandsaufnahme der in „Das Unheimliche“ (1919/1997) enthaltenen Literaturhinweise wurde durchgeführt, um deren Beteiligung an der Entstehung dieses Begriffs zu diskutieren. Die Werke von Hoffmann, Schnitzler, Schiller, Heine, Goethe, Schaeffer, Ovain, Twain, Dante, Shakespeare, Anderson, Herodot, Wilde, Schelling, Jentsch, Kammerer und Selligmann wurden dabei kommentiert. Man beobachtet einen Trend zur Verwendung von Literatur in der analytischen Forschung in „Das Unheimliche“, wobei ein erweiterter Zugang zur Ästhetik resultiert. Der Artikel betont die Unübersetzbarkeit dieses Begriffs und seine eigene psychische Dynamik, die sich zwischen dem bereits Bekannten und dem Unerkannten entwickelt. Drei korrelierte und untrennbare Dimensionen des Unheimlichen - die psychische, kulturelle und heuristische - werden ebenfalls hervorgehoben, welche sich jeweils auf eine Bedeutung des Teuflischen in Freud beziehen.
The references, especially the literary ones, present in Freud’s text “Das Unheimliche” (“The Uncanny”) (1919/1997) are revised to discuss to what extent they account for the formation of this concept. The works by Hoffmann, Schnitzler, Schiller, Heine, Goethe, Schaeffer, Ovid, Twain, Dante, Shakespeare, Anderson, Herodotus, Wilde, Schelling, Jentsch, Kammerer and Selligmann are discussed. A trend in using literature in analytic research is found in “Das Unheimliche”, resulting in an extended approach to aesthetics. An excursion into etymology reveals the untranslatable nature of this concept and its proper psychic dynamism, which unfolds between the already-known and the unrecognized. Three correlated and inseparable dimensions - the psychic one, the cultural one and the heuristic one - compose that feeling, each of which refers to a sense of the devilish in Freud.
Raízes Históricas do Programa Etnomatemática Rosa, Milton; Orey, Daniel Clark
RELIME. Revista latinoamericana de investigación en matemática educativa,
2005, Letnik:
8, Številka:
3
Journal Article
Recenzirano
Odprti dostop
This paper is designed to serve as an introduction and historical background to ethnomathematics as a program of study. The authors wants to show that ethnomathematics includes the mathematical ...ideas, perspectives and practices of individuals in different cultures as manifested and transmitted in diverse modes. Any study of the history of ethnomathematics and its proponents helps us to clarify the importance of this perspective in terms of mathematics education. The development of ethnomathematics is documented here, principally as a part of the study of the development of scientific and mathematical ideas and practices made by distinct cultural groups.
Cet article propose une introduction aux ethnomathématiques comme programme d'études, et leur histoire. Le projet de ses auteurs est de montrer que les ethnomathématiques, incluent des idées, perspectives et pratiques mathématiques d' individus de différentes cultures ; telles idées se manifestent et se transmettent selon des modalités différentes. Toute étude de l'histoire des ethnomathématiques et des travaux s'y rapportant nous aide à clairement comprendre l'importance d'une telle perspective dans l' apprentissage des mathématiques. Le développement des ethnomathématiques est ici documenté, principalement comme partie d'une étude du développement des idées scientifiques et mathématiques dans des groupes culturels distincts.
Este artigo tem como objetivo fornercer uma introdução aos aspectos históricos do Programa Etnomatemática. Os autores deste artigo procuram mostrar que a etnomatemática inclui idéias, perspectivas e práticas matemáticas, de indivíduos em diferentes culturas e que estas idéias são manifestadas e transmitidas em diversos modos. O estudo da história da Etnomatemática e de seus proponentes ajuda-nos a identificar a importância desta perspectiva para a educação matemática. O desenvolvimento da etnomatemática, aqui é documentado como parte do estudo do desenvolvimento científico das idéias e práticas matemáticas efetuadas por grupos culturais distintos.
Este artículo tiene por objetivo proporcionar una introducción a los aspectos históricos del Programa Etnomatemáticas. Los autores de este artículo buscan mostrar que las etnomatemáticas incluyen ideas, perspectivas y prácticas matemáticas de individuos en diferentes culturas y que estas ideas son manifestadas y transmitidas de diversos modos. El estudio de la historia de las etnomatemáticas y de sus proponentes nos ayuda a clarificar la importancia de ésta perspectiva para la educación matemática. El desarrollo de las etnomatemáticas, aquí es documentado, como parte del estudio del desarrollo científico de ideas y prácticas matemáticas efectuadas por grupos culturales distintos.